Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions
Et trobes a:  Portada > Cultura

Festes locals

FESTA MAJOR

Vallclara celebra la seva festa major la quarta setmana d'agost.



DIADA NACIONAL DE L'11 DE SETEMBRE 2007

Parlament pel dia 11 de Setembre de 2007

En primer lloc, us vull agrair a tots la vostra assistència.

Seguidament, vull expresar-vos la nostra satisfacció per poder oferir a tots els municipis de la Conca l’oportunitat de celebrar la Diada a Vallclara, el nostre petit però molt acollidor poble.

Tota la gent d’aquí, els regidors i regidores, com jo mateix, hem preparat aquesta Diada amb il.lusió i amb ganes de fer-ho bé, amb el desig que tothom tingui un record entranyable d’aquest dia a Vallclara.

A fi de destacar el sentit que aquesta jornada té per als catalans i catalanes, permeteu-me donar-vos una breu nota dels fets fent una petita referència a la figura de Rafael Casanova. Personatge clau dins la Guerra de Successió espanyola (1702-1714), fou conseller tercer de Barcelona i, més tard, conseller en cap en un moment en què Catalunya s’havia aixecat contra la nova dinastia borbònica i els seus presumibles interessos centralitzadors.

El matí de l’11 de setembre de 1714 va ser quan es va produir el setge final de les tropes borbòniques a Barcelona. Rafael Casanova es va dirigir a la muralla de la ciutat per encoratjar els ànims dels defensors, i allí va caure ferit de gravetat. Per aquest fet, quan va ressorgir el nacionalisme català, Rafael Casanova es va convertir en un símbol de la lluita per les llibertats de Catalunya.

D’altra banda, val a dir que haver escollit l’11 de setembre per a la Diada Nacional de Catalunya sempre ha estat una decisió una mica polèmica pel fet que hi celebrem una derrota. Però els catalans som així, sabem perdre, tot i que es pot aprendre de les derrotes per aconseguir, més tard, una victòria.

No vull estendre’m massa. Per acabar, faré una petita reflexió del preàmbul de l’Estatut de Catalunya del 2006, on es recull l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979 i que assumeix, entre altres coses, la següent:

“ Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones”.

El respecte per la dignitat de cadascuna de les persones és el que vull que quedi d’aquest petit parlament. Tot i que estiguem en partits polítics diferents, que tinguem opinions diferents, que siguem persones diferents i de pobles diferents, avui, aquí, estem compartint un moment tots junts i units. Aquesta és l’essència de l’acte: unió i determinació per la nostra Nació Catalana.

Respectem i serem respectats.

Visca Catalunya,
Visca la Conca de Barberà i
Visca Vallclara